"A L'OMBRA DE LORE-LEY"

Programa basat en obres romàntiques inspirades, majoritàriament, en el mite de Lore-Ley.

Consta de tres elements que constitueixen el seu eix vertebrador. El primer element, el femení, és cabdal ja que, a més de tenir el protagonisme sonor en les veus del Cor Scherzo, molts dels personatges protagonistes en les poesies que es canten en el programa són dones, essencialment en els textos de les Romanzen Op.69 de Robert Schumann, i també en les cançons de Brahms (Die Nonne, Gesang aus Fingal, etc.). Un segon element el constitueix el contingut dramàtic dels seus textos. Cada un dels poemes té un sentit especial, en molts d'ells tràgic, molt comú, d'altra banda, a tota la literatura romàntica: el destí dissortat dels amants, obligats a separar-se, fins la mort, la tristesa, la nostàlgia... Un tercer element és, en el terreny formal, la utilització de les formes petites, com un apropament a l'ideal, tan romàntic, de l'art popular.  És interessant constatar com grans escriptors (Heine, Eichendorff, Uhland, Rückert, Mörike) i grans compositors simfonistes,  com Schumann, Brahms i Mahler, opten per escriure en "petit format" en aquest desig, també tan romàntic, d'acostar-se a la seva idea de música (i poesia) populars, adoptant-ne les petites formes, que, malgrat ser tan senzilles, no deixen d'esdevenir obres mestres. Un exemple notori en són les Quatre cançons Op.17 de Johannes Brahms.

De Gustav Mahler es podran escoltar quatre arranjaments de Hermann Lauer de cançons escrites sobre poemes del recull Des Knaben Wunderhorn (El meravellós corn del nen), editat per Achim von Arnim i Clemens Brentano, que va ser el primer en escriure sobre la Lore-Ley. Posteriorment ho feren Joseph von Eichendorff (Waldesgesprãch) i Heinrich Heine (Lore-Ley).

Com s’ha dit, aquest programa conté alguns arranjaments de músiques escrites originalment per a veus solistes o bé per a cor mixt, per tal de ser cantades per cor femení, sense alterar-ne la seva essència musical, però també convé destacar que moltes de les cançons que s'interpreten de Schumann i de Brahms tenen el seu origen en les seves èpoques de directors de cor a Dresde i a Hamburg, respectivament. Schumann mateix escrivia que, en constatar la poca literatura que tenien dedicada els cors femenins, ell havia hagut d'editar les dues col·leccions de Romanzen, Op.69 i 91. L'acompanyament que ell mateix va escriure "opcional", el considera adient ja que, a més d'assegurar l'entonació, li confereix el caràcter de música de cambra que ell desitjava, com manifesta Simrock, el seu editor a Bonn, per mitjà d'una carta el 17 de maig del 1849.

Amb aquest programa és pretén crear agradables emocions i, d'aquesta manera, compensar els efectes fatals dels cants de la Lore-Ley.

Cor de Cambra Femení SCHERZO

Diana Baker, piano

Jordi Casas Bayer, director