"ANCESTRES"

En aquest programa presentem obres de quatre grans de la música que, de diferents maneres, s'acosten als ancestres: allò antic, tradicional, llegendari...

El concert obrirà amb dos lieder corals poc coneguts de Beethoven. Els dos primers, coincidint amb la composició de la seva 9a simfonia: Opferlied (cant del sacrifici), poema de Matthisson, va ser un text que el compositor va musicar diverses vegades al llarg de la seva vida, ja que la idea que tracta el poeta, "la bellesa de la bondat", va ser una de les grans obsessions del compositor de Bonn envers la recerca introspectiva de la justícia. De la mateixa època és el Bundeslied, amb text de Goethe. No es coneixen les circumstàncies de la primera interpretació, però el compositor va anotar a la partitura: "per a ser cantada en cercles socials". Paradoxalment als costums de l'època, l'obra està escrita per a veus femenines i té el caràcter d'una cançó de beure. El tercer lied de Beethoven que interpretarem, Bitten (prec), està escrit sobre un poema sacre de C. Fürchtegott Gellert i és el primer d'un recull de sis. La música, aquí, és d'una bellesa senzilla i franca que ens acosta al caràcter d’un motet. Malgrat que no se sap del cert l'època exacta de la composició, tot apunta a què Beethoven la va escriure entre el 1801 i el 1802.

Robert Schumann, el 1847 va assumir el càrrec de director de la societat coral Dresdner Liedertafel. En el concert aniversari, un dels temes programats va ser el Salm XXIII per a veus femenines de Franz Schubert. Aquesta experiència va animar el compositor a compondre els dos cicles de Romanzen per a veus femenines que avui us presentem. Malgrat que van ser publicats per separat i catalogats amb Op.69 i l'altre amb l'Op.91, els dos cicles van ser compostos per Schumann conjuntament. Aquesta seria l'única obra d'aquestes característiques escrita pel compositor adreçada a les veus femenines. El compositor no va escollir cap cicle de poemes en concret, sinó que va musicar poemes de diversos autors on les dones són les protagonistes: la panderetera, la monja, la donzella abandonada, la dona del comerciant, les donzelles de Tübingen... En el present concert us presentem vuit dels d'aquests lieder amb una de les tres Romanzen Op.22, concretament la No.2, que Clara Schumann va compondre per al gran violinista de l'època, Joseph Joachim.

Després d'unes vacances a Garmisch, Alta Baviera el 1894, Edward Elgar va musicar alguns poemes escrits per la seva esposa, Caroline Alice. Així va néixer Two Songs op. 26 per a cor femení, dos violins i piano, i Scenes From de Bavarian Highlands Op.27 per a cor mixt i piano. Per a la primera obra, la poetessa es va inspirar en la natura i en la segona, en antics poemes anònims bavaresos i en els balls tradicionals, un per a cada indret que van visitar durant la seva estada. Tota aquesta música va es va convertir en un regal pel matrimoni Slingsby Bethell, propietaris de la pensió on van estar acollits i amb qui els unia una molt bona amistat. Avui us presentem les dues cançons de l'Op.26, The Snow (la neu) i Fly, singing bird (vola, ocellet cantaire), intercalant la segona estampa de l'Op.27, Lullaby (cançó de bressol), amb les dues parts de violí arranjades.

El Rigveda (Saber de les estrofes) és una col·lecció d'himnes sagrats de l'hinduisme fets en llengua sànscrita vèdica. És un dels texts més antics escrits en una llengua indoeuropea i van ser escrits entre 1500 i 900 anys a C. Gustav Holst va cultivar un gran interès per aquests textos a través de la literatura de Max Müller. Va trobar unes versions dels textos traduïdes a l'anglès, però les va trobar poc convincents. Aquest interès per la fidelitat dels textos el va fer matricular a la Universitat de Londres per a estudiar sànscrit i fer les seves pròpies traduccions. Entre el 1908 i 19012 va escriure quatre cicles d’himnes corals basats en els Rig Veda. Nosaltres us oferirem el 3r cicle, escrit per a veus femenines. Els quatre textos van dedicats a les deïtats, i, a través dels modes tonals, ens acosta a l'harmonia tradicional índia.

Cor de Cambra Femení SCHERZO

Daniel Ruiz, piano

Esteve Nabona, director